Jordi Matas ha tancat una etapa de 33 anys com a jugador de bàsquet a Olesa © Svetlana Akimova
Als 40 anys, Jordi Matas Llongueras (Olesa de Montserrat, 1978) ha tancat la seva etapa com a jugador de l’NBO després de 33 anys vinculat al bàsquet olesà. Matas, que va iniciar-se en la pràctica del bàsquet al CB Olesa als 7 anys, ha jugat sempre a casa: al desaparegut CB Olesa, DOlesa CB (2003-2004) “amb una colla de cracks”, diu, i a l’NB Olesa. “Una retirada a temps és millor que una derrota”, confessa Matas unes setmanes després que l’entitat anunciés que no seguirà vinculat al sènior masculí A el curs 2018-2019.
La permanència a Primera Catalana és l’últim capítol per a Matas, que s’acomiada de casa seva amb paraules d’agraïment. Les lesions i la irregularitat han marcat aquesta temporada per a l’olesà, que admet que ha estat “la més complicada i difícil de la meva carrera”. L’exjugador del NB Olesa destaca el pas de fins a tres entrenadors per la banqueta i el patiment per salvar la plaça a Primera com a trets d’identitat d’aquest curs. Malgrat tot, diu, “la gran sort ha estat el grup humà que tenim, l’equip ha sigut realment una pinya, clau per a la salvació”.
Retirada meditada
Durant més de tres dècades ha tingut temps per viure’ns de tots colors. I tanca el seu camí a l’NB Olesa amb la satisfacció d’haver gaudit cada entrenament amb els companys. “No em vull quedar amb cap detall, tots els anys he conegut gent impressionant i amics que ho seran per sempre, seria injust a tants bons moments viscuts que ara em quedés amb tres”, diu. Només les lesions, considera, han estat capaces de posar la nota gris a la seva carrera. La manca de minuts, tant per les lesions que l’han mantingut allunyat de les pistes, com pels canvis de tècnics i sistemes, han privat a Matas de la regularitat desitjada. “Sóc una persona molt competitiva i quan comences a no jugar tant com voldries, quan consideres que dones més del que reps, llavors és el moment de ser realista”, reconeix.
Tot i acomiadar-se de les pistes, Matas no tanca la porta a seguir vinculat al club de la seva vida. L’olesà confessa que “m’agradaria contribuir tornant el que he après a futures generacions. El bàsquet m’ha donat més a mi que jo a ell”, rebla. Malgrat tot, confessa, necessita fer “tabula rasa”. El proper 20 d’agost, el sènior masculí A iniciarà la pretemporada sense un dels jugadors de referència del bàsquet olesà. Matas ja forma part com un dels grans de la història.