El tècnic del sènior masculí A, Josep Maria Orrit, passa balanç del tram final del curs © Cargol Comunicació
La botzina final a Santa Eugènia de Berga enterrava, definitivament, una temporada molt patida pel sènior masculí A de l’NB Olesa. L’esclat d’alegria dels olesans estava més que justificada després de canviar una tendència negativa en el darrer tram del curs. “Jo diria que la permanència s’ha gestat igual o millor que l’ascens a Primera Catalana, de fa un any”, explica el tècnic Josep Maria Orrit, l’artífex de la salvació, enguany.
“El meu debut amb l’NB Olesa va ser difícil. Vam encaixar un 3-19 d’entrada però l’equip es va aixecar tot i acabar perdent aquell partit. Aquell dia els vaig dir que quan un equip està mort no té capacitat de reacció… Quedeu-vos amb això”, explica. Des d’aleshores, Orrit va saber capgirar la trajectòria negativa dels olesans, qui ja es veien inmersos de ple descendint a Segona Catalana. El tècnic admet que “em vaig trobar un equip massa fràgil mentalment. Les lesions no podien servit d’excusa i les errades de concentració s’havien de corregir. Perquè l’equip era molt viu…”. Un dels secrets d’Orrit ha estat la gestió dels minuts a pista dels seus jugadors: “la qualitat dels minuts a pista és preferible a la quantitat de minuts jugats. Els minuts no es regalen, es guanyen en cada sessió”, etziba.
Una reacció final fins a la permanència
El balanç amb Orrit a la banqueta en els últims 10 partits és demolidor: 7 victòries -4 com a visitant- i només tres derrotes. “Quan els resultats d’acompanyen, et generen seguretat i confiança. Aquest factor va fer créixer les nostres opcions de reivindicar-nos per aconseguir l’objectiu prioritari que era la permanència”. La situació viscuda en pocs mesos -amb el relleu de dos entrenadors en la mateixa temporada- no va ser gens fàcil de digerir per l’equip. El tècnic reconeix que “ningú donava res per nosaltres, només hi vam creure el vestidor, la junta directiva i el propi club. Això ens va fer més forts”.
La dificultat ha estat afegida després de perdre el primer partit del playoff de permanència a Santa Eugènia de Berga: “només ens valia guanyar els dos següents partits i sabent que l’últim i decisiu era com a visitants. Però la permanència ens la vam guanyar lliurant-nos del descens directe… era un premi aconseguit a pols”, explica Orrit. La fragilitat dels olesans en la primera volta va canviar de cap a peus. Prova d’això és que en les darreres 10 jornades, l’NB Olesa no havia perdut dos partits seguits. “Al llarg del playoff de permanència vam anar polint algunes varietats tàctiques i tot allò que hem anat introduïnt ha tingut una continuïtat a la pista en positiu”.
Orrit sent una inmensa gratitud des de la seva arribada a Olesa: “em quedo amb el compromís, la disciplina i l’actitud dels meus jugadors i el meu staff tècnic. Amb un grup així tot és més fàcil”. En aquest sentit, “a l’NB Olesa m’hi sento a gust des del primer dia. Hi ha gent molt maca i pencaire, com el meu staff, l’Albert i el Ferran, amb qui hem connectat molt bé. L’afinitat amb el Gerard, des de la coordinació tècnica ha estat molt agraïda. M’hi vull quedar, evidentment”.