Anna Carla Martínez ha tornat a les pistes després d’un any allunyada a causa d’una lesió greu. Foto: Pere Grimau
Gairebé un any després de caure greument lesionada en un partit davant el Grup Barna, el 4 del sènior femení A del NB Olesa va tornar a bategar amb força dins la pista. “Aquell dia va començar el meu malson”, reconeix Anna Carla Martínez (Terrassa, 1984). L’olesana, amb un esquinç del lligament lateral, es va veure obligada a allunyar-se de les pistes durant quatre mesos. I en el primer part que va reaparèixer es va trencar la triada. “Ha estat un desastre, mai havia patit una lesió així en tota la meva carrera”.
Anna Carla Martínez va començar a jugar a bàsquet als 6 anys “per la meva cosina i el meu pare… porto el dorsal 4 per ells”, reconeix. L’olesana ha jugat pràcticament sempre a Olesa excepte una etapa de quatre temporades a Les Comes al CB Igualada on “vaig estar-hi molt bé i la tinc molt present la meva família blava”. El bàsquet sempre ha acompanyat la vida d’Anna Carla: “és un esport molt especial per a mi perquè m’ha fet conèixer persones que formen part de mi cada dia”, assegura.
Fer-ho a Olesa és “un orgull” i reivindica que “des de fa uns anys seguim sobrevivint amb 5, 6 o 7 jugadores que ho donem tot a la pista. Defensem al límit aquests colors cada cap de setmana”. L’esperit d’Anna Carla Martínez fa que contagiï el seu entusiasme a les seves companyes. La ratxa de victòries ha situat les olesanes en la quarta plaça a Segona Catalana. “Sóc optimista, queda tota la segona volta i està tot per decidir però ens deixarem la pell a la pista per ser el més amunt possible”, rebla.
Líder, cor i ànima
“Veure l’Anna Carla a pista és una injecció d”energia per a tothom. És una líder, cor i ànima de l’equip”, assegura el tècnic del sènior femení A del Nou Bàsquet Olesa, Carlos Iglesias. La victòria davant el CB Prat (50-41) tenia un regust doble de satisfecció. El retorn a la pista d’Anna Carla Martínez, gairebé un any després de la seva lesió serveix com a revulsiu per a a segona volta. Quan Iglesias va rellevar Aguilà, l’estiu passat, Anna Carla estava lesionada. “Des del primer dia em va ajudar moltíssim en la gestió del grup”, admet i durant el procés de recuperació de l’egarenca reconeix que “és brutal veure com venia cada a dia a recuperar-se i com ha aportat el seu gra de sorra dins el vestidor i des de la banqueta durant tot aquest temps”.
Després d’uns minuts de tampteig davant el CB Prat, l’egarenca necessita, ara, agafar el to. “Hem d’anar a poc a poc. Ve d’una lesió llarga i l’ajudarem perquè vaig recuperant les sensacions de jugar de mica en mica”. Des del primer dia, la jugadora olesana ha fet pinya amb les seves companyes. “El procés ha estat llarg i ho he tirat endavant gràcies a molta gent que m’envolta i que ha fet que no sigui tan dolorós”, diu Anna Carla, qui no se li va passar pel cap retirar-se del bàsquer: “No podia deixar-ho amb aquest mal regust de boca… Diumenge estava nerviosa, sobretot per a no decebre aquella gent que sempre m’ha acompanyat”. Olesa somriu, de nou, amb el 4 actiu a la pista.